Aquestes festes nadalenques m’han servit per fer una reflexió respecte al programari i l’ordinador. Suposo que és una evolució natural.

Des que en 2004 vaig començar a usar Gnu/Linux fins ara, he anat passant per reflexions del programari que uso.

Vaig començar en 1990 amb un Sinclair ZX Spectrum, després a un intel 8086 amb pantalla Hercules i MS-Dos (quins record :P). Després vaig passar per Windows (des del 3.1) i a la Universitat amb OSX… I he estat un temps compaginat l’ús del BSD i Gnu/linux.

La primera distro que vaig instal·lar va ser una Mandrake i un Ubuntu 4.10 Warty Warthog. I des de llavors n’he provat moltes, amb més o menys èxits. Però la meva reflexió ve donada per la par GNU que sempre ens oblidem quan parlem de Linux.

Fa uns mesos vaig assistir a una xerrada de Richard Stallman, i va ser molt interessant. Deixant de banda la persona, i agafant les idees que és el que va compartir, em va fer reflexionar sobre l’ús del programari. Des de llavors he anat llegint cada cop més sobre Gnu i el seu moviment.

Tot això ha fet que m’apropi cada cop més a les idees del moviment GNU. Així, aquests nadals m’he comprat un netbook que funciona completament amb GNU/Linux en concret amb la distro Trisquel, sense necessitar de cap kernel inflat i cada cop més privatiu. Molts diuen que un usuari final necessita un ordinador plug-and-play, no ho nego, però a quin preu?

Si fins ara havia usat un paquet privatiu, no cal usar-ne un de lliure (en especial per desconeixença). I si he de comprar un ordinador, miro les prestacions que em dóna sense valorar quina de les màquines ofertades és més “lliure”.

La primera vegada que vaig provar Gnewsense em vaig frustar. No anava quasi res del portàtil :( després vaig desistir. Més tard he tornat amb Trisquel. Ha estat necessari buscar un portàtil que anès amb Gnu/linux de fàbrica, ja que no volia una altra llicència windows sense cap servei, i uns drivers, etc… així que em vaig comprar un netbook POV.

Ara m’he adonat quantes coses van i no van en programari lliure! Així que he decidit anar cada cop més a usar allò que funcioni amb GNU/Linux sense cap paquet privatiu. ;)

Una de les decisions que he adoptat és aprendre emacs i deixar de banda vi(m). Ja que fins ara havia estat dubtant entre l’un o l’altre.

Ara aniré afegint posts sobre GNU/linux i Emacs.

Feliç any ngou a tots!