Per què no usar WORD a l’educació

Article escrit el 2016 i no han canviat tant les coses, la diferencia ara és al núvol, però seguim depenent de les eines privatives!!! Pot ser ara podríem dir: com usar eines obertes i llenguatges de marques a l’educació! A continuació deixò l’article tal com es va escriure:

Per què NO hauríem de demanar als nostres alumnes que ens presentin els treballs en un document Word?

“Quan demanem als nostres alumnes un format concret (p.e. Word) per lliurar-nos els treballs, els obliguem indirectament a adoptar les mateixes eines que nosaltres. Pot ser que indirectament estiguem fomentant la pirateria.” “Quan escollim una eina, escollim una filosofia. És per aquest motiu que les escoles hem d’optar pel programari lliure i els estàndards oberts.” “Quan treballem amb programari propietari ens pot passar que en el futur ens resulti impossible recuperar la informació. Cal garantir la preservació digital”

Els mestres, quan demanem que ens presentin un treball, sovint donem molta importància al contingut i a la forma, però quantes vegades ens parem a pensar quin és el millor format? Segur que considerem que és tan obvi que no cal ni plantejar-s’ho: en Word.

Però, com a mestres, hem d’analitzar tots els aspectes. Des del què, el com al currículum ocult que transmetem a l’alumnat. I, fins i tot, plantejar-nos què implica demanar un Word als alumnes.

El primer que cal recordar és que, quan demanem un Word, d’alguna manera també estem demanant un processador de textos concret. Això dóna com a resultat tres inconvenients:l’efecte «lock in», la manca d’interoperabilitat i la manca de preservació digital.

L’efecte «lock in» vindria a ser el moment en què escollim una opció concreta i obliguem indirectament els alumnes a adoptar les mateixes eines que nosaltres. Si els alumnes no la tenen, els obliguem a comprar una eina per presentar un document. O, encara pitjor, indirectament podem acabar provocant que alguns alumnes utilitzin programari «pirata». En aquest cas, com a mestres hem de tenir molta cura, especialment a l’hora de mostrar com utilitzar les eines de manera legal.

Una de les paraules clau actualment és interoperatibilitat, és a dir, la possibilitat de compartir, independentment dels programes que usem per a crear. Aquí trobem el segon inconvenient del Word: és molt probable que la persona que vulgui obrir-lo i veure el document en les mateixes condicions en què es va crear necessiti el mateix programa o, fins i tot, la mateixa versió. Amb el pas del temps, a més, el que pot acabar passant és que resulti impossible recuperar part de la informació. És a dir, ens trobem amb el tercer aspecte negatiu d’usar Word: la preservació digital.

És per aquest motiu que veiem que, quan escollim una eina, al darrere hi ha tota una filosofia relacionada amb el programari i el format del document. En el món actual un dels valors és la possibilitat d’estar connectat i poder compartir informació. La manera com desem aquesta informació veiem que és clau, ja que ens ha de permetre compartir-la de nou i alhora hi hem de poder accedir al cap d’un temps. El format del document, doncs, també és clau!

Per poder superar aquests inconvenients hem de decantar-nos per estàndards oberts i programari lliure com el «LibreOffice». Cal anar més enllà del simple consum tecnològic i que els alumnes puguin triar l’eina amb què treballaran. D’aquesta manera fem que puguin compartir, difondre, reutilitzar i recuperar la informació, i per això, cal interoperatibilitat. Cal un model obert, en benefici de tots.

És per aquest motiu que les escoles hem d’optar pel programari lliure i els estàndards oberts. És la idea que volem transmetre als futurs ciutadans. Que puguin defensar els seus drets en una societat cada cop més depenent de la informació digital, que no quedin lligats com a usuaris, i que la seva informació no romangui en mans dels canvis de versions de les corporacions multinacionals.

A més a més, com a comunitat lingüística, el ritme de les grans empreses és lent i costa molt que ofereixin programari en català. En canvi, el programari lliure té darrere una gran comunitat de traductors, en la qual, fins i tot, podem col·laborar. Això fa que a les escoles pugui haver-hi una “normalitat” lingüística pel que fa al programari.

Per acabar, veiem que actualment Internet s’ha basat en estàndards oberts que permeten l’accés independentment del sistema operatiu. En aquest cas tenim un punt d’inflexió: Moodle, que funciona com a entorn virtual d’aprenentatge dins del nostre departament. Moodle és programari lliure, utilitza estàndards oberts, en català i permet la interoperabilitat. És, doncs, una altra bona eina per demanar els treballs als nostres alumnes, defugint del Word.

Sales, Manel (2016) Per què no hauríem de demanar als nostres alumnes que ens presentin els treballs en un document Word?

Aquest article va formar part de la publicació en xarxa de “42 veus sobre govern obert” de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP) http://www.xarxaip.cat/42-veus-sobre-govern-obert amb el títol: “23. Per què NO hauríem de demanar als nostres alumnes que ens presentin els treballs en un document Word?” http://www.xarxaip.cat/wp-content/uploads/2016/06/FOSS.pdf#page=38

Tambés es va publicar a Observatori Internacional de la Democràcia Participativa https://oidp.net/ca/content.php?id=1064

Aquesta pàgina i tot el que hi ha està sota  la llicència Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 International License